Forat d'idees

De vegades la vida dóna unes voltes tan extranyes. Mai hagués imaginat que hagués de regalar un ram de flors a gent que està completament confosa amb la filosofia del programari lliure i de la cultura lliure. Però a Diego Lafuente, àlies minid li hauriem de regalar-ni un, ja que no va matar a rms quan va poder. És un bon paio.

Val, s'ha de recapitular. El tema va sortir despré del Copyfight! d'elàstico i un comentari de Pere Quintana Seguí al seu bloc. L'acusació venia en principi de que minid usa programari privatiu (MacOS X, macus porno com li solc dir en converses a la bulmailing, pel mateix motiu que deim hasefroch). Fins a qui tot bé, el que passa és que minid s'ha rebotat en un post gens agradable i bastant groller. Si, jo no sóc tan fi com en Ricardo Galli (que li ha fet una genial contestació) i no me sap greu dir qualque paraulota.

El primer de tot i casi casi lo que me toca més els nassos és el maleït títol de l'apunt: Free choice. El fet de que usi el vocabulari equivocat ja és bastant desconsiderat, però el fet de reclamar com un dret el fet de ser esclau (eq usuari de programari privatiu) el treu fóra d'objectivitat i argumentació possible (bé, al llarg de l'article també hi ha unes perles del tamany aunque estas cosas yo me las paso por los huevos o todo este rollo despectivo me toca los huevos que deixen clar el caràcter científic de l'autor).

No faré una revisió de l'article complet per que ja hi ha hagut altres que ho han fet, sinò que simplement diré el que veig en llegir el text: aquest home no s'ha enterat de la pel·lícula. Parla contínuament de Linux a llocs on hauria de parlar de programari lliure (hi ha fantàstics sistemes lliures que no són linux).

Però l'article va de mal en pitjor i acaba en un tema completament subjectiu i impossible d'argumentar és la part de productivitat. Continuament parla de si una cosa li va millor que o que yo quiero disfrutar el ahora, no dentro de 20 años i no s'adona del més important de tot: aquesta no és més que una de les cares de l'esclavitut a la qual el programari privatiu sotmet als seus usuaris. És una servitut voluntària (enllaç de can Benjamí Villoslada). Si si, minid està sofrint les pitjors conseqüències de no entendre que el programari lliure és una qüestió ètica, política y social. Usant el programari que ha usat no sols la seva imaginació i creativitat ha sigut devastada (Bien, este es mi feedback para la gente de Gimp: copiad enterito el Photoshop, diu en un dels comentaris a l'article de gallir) i que dependre completament del programari que l'ha esclavitzat (yo soy una persona libre, puedo cambiarme de sistema operativo cuando quiera y de programas, malgrat que no m'ho crec).

La pregunta de gallir de si tot el programari lliure (que ja vaig comentar abans d'ahir) ha anat agafant cos aquests dies i ara m'atreveisc a donar la resposta que realment crec. No, la societat no pot acceptar el programari privatiu perquè no respecta la llibertat dels usuaris. No sols que jo sigui un 1, és que sóc completament binari: opino que hem de fer tot el possible que la nostra societat sigui lliure, fins i tot amb el programari. Per això no accepto com opció el programari privatiu. I me dóna completament igual que comencin els atacs i ha dir-me fanàtic, radical o lo que sia: faré tot el possible per que ningú més perdi la llibertat com ho ha fet minid.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom