Forat d'idees

Avui matí amb en Ramon hem fet una xapussa del tamany d'una catedral però hem posat waterdeep, la màquina que acabo de comprar, en marxa. En realitat sols tinc processador (l'amd64 més barat que he pogut conseguir), placa i refrigeració (un maleït ventilador que fa un renouer) i la tarja gràfica. La resta de peces són del meu germà que no hi és (me matarà si s'entera) perquè la simpàtica gent de CESA (els paios on podia comprar material amb el premi del projecte d'investigació) m'han negat el servei fins el setembre.

La major pega l'hem tinguda amb la pasta termoconductora del processador-ventilador, que no trobo que hagi quedat molt professional, però el demés ha sigut relativament senzill. Anavem amb molta cura perquè mai havia fet feina amb una màquina tan cara i jo, ja se sap, en lo referent a maquinari sóc la cosa més gafe possible. Però un cop he sentit el beep del POST ja m'he quedat més tranquil.

Per si vos interessa, sols he fet una prova que ha basta per veure que la cosa funciona (potser d'aquí unes hores explota, però llavors ha funcionat): una kubuntu livecd per amd64. Asquerosament fàcil: ha trobat i fet funcionar el so integrat, les dues targes de xarxa (el que passa és que no sé com van de rendiment, però ara això no és problemàtic). Les Xorg s'han encarregat molt bé de la seva feina (evidentment no tinc acceleració gràfica, però qualque dia ja n'hi haurà). Res, un avorriment.

Tan bona ha sigut l'experiència amb la ubuntu que he decidit que no posaré linux a aquesta màquina. Feia estona que ho meditava i aquest sobretaula viurà amb un FreeBSD. Si se vos està passant pel cap la idea de que estic loco o que no en tinc ni idea d'aquest sistema haureu esbrinat els motius.

De moment he instal·lat una 5.4-RELEASE, que és l'estable actual. Més que res per veure si funcionava, ja que en deu dies surt la 6.0 (que serà la branca divertida) i me convé posar aquesta altra (la 6.0, me refereisc) principalment perquè les targes de xarxa i la de so estan soportades allà i no a la versió que tinc ara.

Sols espero que la meva mala sort amb les màquines no se posi de manifest com a mínim en una bona temporada.

Per cert, per si vos demanau a que ve el nom de Waterdeep, és una ciutat dels Regnes Olvidats dels DandD. Tinc el costum de posar noms de bandes d'aquest continent a totes les màquines que instal.

De vegades la vida dóna unes voltes tan extranyes. Mai hagués imaginat que hagués de regalar un ram de flors a gent que està completament confosa amb la filosofia del programari lliure i de la cultura lliure. Però a Diego Lafuente, àlies minid li hauriem de regalar-ni un, ja que no va matar a rms quan va poder. És un bon paio.

Val, s'ha de recapitular. El tema va sortir despré del Copyfight! d'elàstico i un comentari de Pere Quintana Seguí al seu bloc. L'acusació venia en principi de que minid usa programari privatiu (MacOS X, macus porno com li solc dir en converses a la bulmailing, pel mateix motiu que deim hasefroch). Fins a qui tot bé, el que passa és que minid s'ha rebotat en un post gens agradable i bastant groller. Si, jo no sóc tan fi com en Ricardo Galli (que li ha fet una genial contestació) i no me sap greu dir qualque paraulota.

El primer de tot i casi casi lo que me toca més els nassos és el maleït títol de l'apunt: Free choice. El fet de que usi el vocabulari equivocat ja és bastant desconsiderat, però el fet de reclamar com un dret el fet de ser esclau (eq usuari de programari privatiu) el treu fóra d'objectivitat i argumentació possible (bé, al llarg de l'article també hi ha unes perles del tamany aunque estas cosas yo me las paso por los huevos o todo este rollo despectivo me toca los huevos que deixen clar el caràcter científic de l'autor).

No faré una revisió de l'article complet per que ja hi ha hagut altres que ho han fet, sinò que simplement diré el que veig en llegir el text: aquest home no s'ha enterat de la pel·lícula. Parla contínuament de Linux a llocs on hauria de parlar de programari lliure (hi ha fantàstics sistemes lliures que no són linux).

Però l'article va de mal en pitjor i acaba en un tema completament subjectiu i impossible d'argumentar és la part de productivitat. Continuament parla de si una cosa li va millor que o que yo quiero disfrutar el ahora, no dentro de 20 años i no s'adona del més important de tot: aquesta no és més que una de les cares de l'esclavitut a la qual el programari privatiu sotmet als seus usuaris. És una servitut voluntària (enllaç de can Benjamí Villoslada). Si si, minid està sofrint les pitjors conseqüències de no entendre que el programari lliure és una qüestió ètica, política y social. Usant el programari que ha usat no sols la seva imaginació i creativitat ha sigut devastada (Bien, este es mi feedback para la gente de Gimp: copiad enterito el Photoshop, diu en un dels comentaris a l'article de gallir) i que dependre completament del programari que l'ha esclavitzat (yo soy una persona libre, puedo cambiarme de sistema operativo cuando quiera y de programas, malgrat que no m'ho crec).

La pregunta de gallir de si tot el programari lliure (que ja vaig comentar abans d'ahir) ha anat agafant cos aquests dies i ara m'atreveisc a donar la resposta que realment crec. No, la societat no pot acceptar el programari privatiu perquè no respecta la llibertat dels usuaris. No sols que jo sigui un 1, és que sóc completament binari: opino que hem de fer tot el possible que la nostra societat sigui lliure, fins i tot amb el programari. Per això no accepto com opció el programari privatiu. I me dóna completament igual que comencin els atacs i ha dir-me fanàtic, radical o lo que sia: faré tot el possible per que ningú més perdi la llibertat com ho ha fet minid.

L'altre dia Ricardo Galli parlà al seu bloc sobre si tot el programari hauria de ser lliure o no. Ell mateix reconeix que és una pregunta mala de contestar però puc dir que no és l'únic que es planteja aquestes coses. Jo mateix moltes vegades m'he fet aquesta pregunta, sobretot durant el desenvolupament del projecte d'investigació. I això normalment en conduia a la següent idea: el programari privatiu conviurà per molts anys amb el lliure i probablement mai cap dels dos dominarà el panorama per complet (amb això me refereisc al cent per cent de les màquines). Però tampoc importa, jo tri la llibertat.

Tri la llibertat i així puc usar el programari amb la meva llengua sense dependre que el Govern hagi d'anar a sopar amb els CEOs de megacorps. A més, la llibertat no és poder triar els amos, és no tenir amo (si recordo bé això és de RMS).

El que no sé fins a quin punt estic d'acord és amb la proposta/opció que Lawrence Lessig de tenir la base del programari lliure i "el demés" no. Que consideram com a base, el gcc? el kernel de linux? o la distribució? No sols veig mol mal de fer la divisió, sinò no trob cap exemple de programa que faci falta que sia privatiu. El que passa és que molta de gent encara segueix amb la idea de que el programri lliure == gratis, que no se pot viure de desenvolupar programari que després se repartirà per internet (a més, qui ha dit que sempre s'hagi de repartir per internet?! lo important és que l'usuari sigui lliure i no estigui fermat al desenvolupador, no que s'hagi de publicar per se) o que la gent artística (dissenyadors solen dir) no pot treure benefici de coses que "després són gratis" (malgrat seguim amb la idea de que tot ha de ser gratis).

En tot cas, que cregui que aquest no serà un món lliure i sense programari privatiu no m'impedeix seguir amb l'útopia i les ganes de fer coses per el programari lliure. No crec que el programari privatiu sigui una opció i no l'uso (i esper no haver de fer-ho en un futur, malgrat que en aquest cas lluitaré tant com pugui per no fer-ho). M'estim més ser un 1.

Avui fou la cerimònia d'entrega dels premis d'investigació. No ha sigut res de l'altre món, malgrat els responsables i encorbatats han xerrat una bona estona. Tampoc no volia fer molt de renou amb això, per la qual cosa no he convidat ningú i ha vingut la família per que s'han enterat, però han vingut els tres kefes de s'institut que tenien rel·lació amb el tema: director, cap d'estudis i tutor de projecte. Millor per ells, així han pogut fer una petita berenada (malgrat fosin les dues del migdia).

Hi ha fotos i tal, però com que surt jo i sóc molt feo no els enllaçaré. Lo que si potser que amb les peles compri una càmera: llavors ja podré fer les fotos jo mateix. Al final sols puc comprar a can Rotger i a CESA, però millor aquí que al Tall Britànic. Ja veurem quines pegues me posen quan rebin la llista de llibres raros. O a la distribuidora d'informàtica quan els hi demani per iRiver i coses així.

Ara que tinc alguns diners per gastar, sa veritat és que veig que m'he tornat un poc radical, com els encanta dir als del programari privatiu. No fa molt vaig decidir que les coses si no els puc tenir amb català, doncs en la llengua original (els llibres d'informàtica que cerc, per exemple, en anglès i no amb espanyol com pretenia els paio de Quars). El mateix amb el maquinari: reproductors per ogg, pda amb programari lliure (malgrat potser amb això hauré d'acabar amb PalmOS, encara ho he de meditar), targes gràfiques amb controladors lliures... El problema ve a l'hora de trobar que te duguin aquestes coses a l'illa o que són una micona més que cars des dels punt de vista econòmic. Però la llibertat no té preu.

A la facultat d'aquí hi ha un grup anomenat el Consell Social de la UIB. Bé, aquesta gent va decidir l'any passat posar en marxa un concurs de projectes d'investigació (aquí podeu trobar un mirrall local). Això és, tu els fas un treball on desenvolupis un tema que tingui a veure amb les Balears, ja sia de temàtica humanística o tècnica, i ells ja te recompensaran si els agrada. /ironia Com que sóc una persona molt original /ironia off vaig decidir fer un treball sobre programari lliure. Al començament la idea era algo així com "La necessitat del programari lliure a les Balears", però va anar evolucionant fins a quedar en "El programari lliure, una eina al servei de l'ètica de l'ensenyança i la normalització del català".

En realitat la versió que he presentat, la 1.0, està congelada de dia 2005-04-17 segons el subversion, però no m'estava permés parlar-ne. Suposo que era per evitar que els jutges estiguessin compromessos si coneixien els participants.

Bé, la naturalesa d'aquest apunt és que ja són públics els resultats del concurs (aquí podeu trobar un mirall local). Els podeu trobar com a notícia a la plana de la UIB, d'on pertany el Consell Social. Un dels treballs que té molt bona pinta és el de l'RSA, tinc ganes de estudiar-lo quan surti.

Ara podeu entendre quin era el sobresou que he tingut per comprar llibres. Encara no els he comprat ja que no sé com me donaran els doblers, però així ja tinc mitja feina feta.

Per suposat podeu tenir accés al treball: l'he deixat al servidor de Bulma. Té un directori propi amb un nom també molt original. Aquesta és la versió 1.1 i està baix una llicència Creative Commons, en concret una Reconeixement-CompartirIgual per Espanya. No dubteu en enviar-me sugerències i pedaços si creis que se pot millorar en alguna cosa.

Malgrat segur que me deixaré a molta gent, gràcies (sense ordre concret) a Ricardo Galli, Paco Ros, Benjamí Villaslosada; Xisco Lladó, Miquel Quetgles, Pep Rosselló i tota la gent que m'ha recolzat per fer aquesta feina.

Evidentment tinc intenció de fer un article a Bulma, però els organitzadors m'han demanat que esperi doncs ells tenen intenció de publicar el trasto.

Un altre cop, gràcies a tots.

Avui migdia, tornant del segon dia de selectivitat (estic escrivint això mentre esper l'autobús, imaginau si ha tardat!) de manera misteriosa m'he trobat amb la Vanguardia d'avui dia 25 dins una papera. La sorpresa ha sigut inmensa quan he vist que a la contraportada hi havia una entrevista a pàgina completa amb el meu heroi, el senyor Stallman (mundalment conegut com rms).

Hi ha altres entrevistes molt bones amb aquest home (com la de KernelTrap, la d' Onlamp o la curta del Pais.es), però aquesta està a parer meu bastant completa.

Com que ja tenia això escric no ho he volgut tudar, però Ismael Fanlo ha enviat a la bulmailing un correu amb un pegat de l'entrevista per qui no la pugui llegir (la Vanguardia demana sotscriurer-se).

Llegint el text he recordat una de les majors anècdotes de quan va venir a les Illes: el matalàs i l'aspiradora. Ell diu (a l'entrevista, a un marge) que ho fa (lo de portar-se el matalàs) per així poder anar a casa de qualsevol que el vulgui i no pagar així hotels. Esper que així sia i pugui tornar per aquí un dia d'aquets.

Si pogués senyalar alguna cosa de l'entrevista diria no sols la seva definició de hacker sinò també aquesta frase:

¡Es que esto no es una cuestión de dinero, amigo mío, es una cuestión de libertad!

M'ha recordat moltíssim a un article de Ricardo Galli que va aixecar molta polèmica entre la gent que encara no entèn que el programari lliure és una qüéstió ètica, política i social.

A més, no sé com alguns companys me comparen amb Stallman amb finalitats despectives, si és un tros de pa! (sobretot amb la foto d'ell aferrat al portàtil, aquell ThinkPad amb celo i l'adhesiu del dúo dinàmic que passajava quan va venir fins aquí).

Stallman és a Barcelona en motiu del Internet Global Congress.

L'altre dia va ser publicat a Newsforge un article que comentava a veure si la comunitat del codi obert estava en bon estat o si ja ha desaparegut. La pregunta que s'hauria de fer l'autor crec jo seria si mai ha existit una comunitat del codi obert.

Quan Richard Stallman va deixar el MIT en favor d'iniciar el projecte GNU , a part de totes les controversies de les multinacionals d'intel·ligència artificial i als problemes al laboratori, la situació que més el preocupava era la de la comunitat hacker . Dins el món del programari privatiu no sols està mal fet cooperar entre informàtics. Rompre contractes de no-divulgació (també coneguts com NDA en anglès) era (i segueix sent) un perill enorme.

Reprenent el tema, el que de bon de veres voldria que el senyor Matt Assay entengui és que la definició de codi obert no està dissenyada per a crear i sostenir una comunitat d'usuaris i desenvolupadors, sinò per facilitar a les grans empreses el desenvolupament de programari i treurer-ne el major benefici. No està contemplat a la definició de codi obert Codi obert no és el mateix que programari lliure Per altra banda, lacomunitatdelprogramarilliure si està asseguda sobre unes bases que la fan possible. Tots coneixem documents com la GPL i les quatre llibertats del programari. Aquests textos estan redactats en la comunitat com a finalitat en sí mateixa. És per això que potser la comunitat del codi obert està minvant: no són un conjunt de lleis, normes o llibertats pensades per recolzar la comunitat com a element de major importància. No estan units per uns motius ètics de rerefons, sinò per una oportunitat de tenir programari a bon preu.

Provant provant he arrivat a instal·lar les X.org i per joia meva me trobat que... no ha fet falta configurar-les! (Segueix)

Avui mateix he acabat els examens però això no significa que quedi aturat. Ara, més que mai, tinc moltes idees que rutllen pel cap.
Com lo que començam des de demà a s'institut...
 (Segueix)

Ara a ma mare li ha pegat pels nervis de la facultat, que si ja he emplenat els papers de la preinscripció, que si ja tinc clar els calendaris d'examens de les provés d'accés, que que costava sa matrícula per l'any que ve (ella tota confiada de que passaré) i llavors ha sigut quan ha demanat... (Segueix)

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

«	Juliol 2008					»
Dl	Dm	Dc	Dj	Dv	Ds	Dg
	1	2	3	4	5	6
7	8	9	10	11	12	13
14	15	16	17	18	19	20
21	22	23	24	25	26	27
28	29	30	31

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom