Forat d'idees

Als anteriors apunts sobre el tema de l'ibook, Computer Palma i les garanties de dos anys, he intentat fer un poc de conya. Basta fer un repàs: títols amb el nom el bolso, que és com el meu padrí li deia al portàtil. Estils amb paraules clau tretes de pel·lícules. No se tratava de fer una literatura de gran qualitat, sinò fer un tema que me té tan tocat una micona divertit. Però avui no tinc ànims per fer ni això.

Els de Computer Palma han dit que no. Ells no se fan responsables de la reparació de la placa mare del portàtil. I la reparació està valorada en aproximadament 880 euros. La seva excusa és que el comprador de la màquina no fou una persona física (jo) sinò que ho vaig fer en nom d'una empresa, la familiar.

Per lo vist l'única cosa que puc fer és pagar la reparació i llavors posar la denúncia a Consum. Quasi res. Ja no és el fet que faci més d'un més que no tinc màquina portàble, o la sensació que beneit timat que tinc. Tampoc és el fet que estaré tres setmanes més sense màquina, malgrat que encara he de conseguir la pasta, o sigui que serà moltíssim més. És aquesta sentiment de derrota. Goliat ha esclafat David.

Basta veure que som a dissabte i això m'ho comunicaren dijous. No he tingut ganes d'afrontar-me a aquesta pallissa que m'han donat les estupideses legals d'una empresa manipuladora fins a les arrels o com vaig poder ser tan inútil de no preocupar-me per un tema tan delicat com és la garantia tan bon punt el comprí. No diré que m'ho mareixo per què ma mare me mataria, però pareix que m'ho he cercat.

No veig massa sol·lucions més que dur a judici el tema un cop reparat. Tinc l'avantatge que els dos anys acaben el febrer, per la qual cosa tinc encara quatre mesos per resoldre el tema. Serà terriblement incordiant, ja que havent començat a la facultat no és que me sobri precisament el temps. I haver de posar en marxa un procés legal contra una màfia com és la dels venedors d'Apple a Mallorca no és una cosa que li desitjes ni al pitjor dels meus enemics. No sé si és perquè avui ha plogut tot el dia o perquè ho veig tot molt fosc. Només sé que m'han fuit les rialles.

Goliat s'ha menjat David.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom