Forat d'idees

Després de l'enfrontament per telèfon, paurullan decideix presentar-se al territori enemic amb una nova arma: la llei de Garanties de les Illes Balears (la 23/2003, per si algú li interessa) i el vaquer més burro d'aquest costat de Palma, el seu pare.

A les vuit en punt erem a la porta del lloc del conflicte, però com sempre arribaven tard. Arriben els bandolers i, després d'una petita picabaralla la mateixa dependenta conclou que per favor, esperau al gerent que jo no tinc autoritat per afegir res pus al tema. Millor, una menos.

Entra poc després per la porta el cabdill del local, el pròxim contrincant. El combat (sempre verbal, no vos mal penseu) és bastant inquietant: nosaltres duim en la mà una còpia de la llei i la revista de consum, on explica en clau de conte com s'ha d'intervenir i actuar en aquests casos. Tinc la sensació com si juguessim amb massa aventatge. La batalla no dura molt: ella comença a sentir-se massa pressionada i tots els seus arguments se redueixen a això és el que m'han dit els nostres advocats.

Relax, tranquilitat. El combat ha acabat. La gerent, sense cedir ni confirmar les nostres peticions, expressa el seu dessig d'arreglar la situació. Ella es compromet a consultar la sortida amb els seus representants legals i ens demana un poc de temps. Sense que paresqui l'ultimàtum que realment és, li deiem que esperam notícies seves en un plaç de dos dies. Nosaltres, de la manera més educada que sabem, ens retiram i partim.

La cosa ha estat que jo després m'he anat a fer feina i no he pogut estar amb ma mare, qui és el telefon de contacte que vaig deixar a la tenda. Pel que sembla a l'hora de dinar (és a dir, poc abans de que ells tanquessin la taberna) ha rebut una trucada de la nostra nova amiga diguent-li que ja havia parlat amb els advocats i que estaven estudiant el cas. Ostres d'advocats...

Ja ho veurem, la cosa no està gens clara encara, però tot es pot veure...

Fa molt molt de temps, a una xarxa molt llunyana...

L'aprenent de mestre d'aixa Rul·lan se troba en un conflicte que s'enfila adalt de la pomera. Les malvades tropes de Computer Palma l'avisen de que s'haurà d'enfrontar a la prostutició tal i com ell va preveure anteriorment. Aquest anunci es fa per mitjà d'uns dels correus electrònics més cruels des de l'enfrontament de Tanenbaum i Torvals. El missatge diu així:

Hola Pau ,el ordenador ya no está en garantía (Es 1 año) y lo la factura es de Febrero,Me han pasado el presupuesto y es de 760,00€+16% , tiene rota la Placa lógica. Espero tu respuesta. María Antónia

Aquesta és l'amenaça de madò Maria Antònia, enviada dia 25/08/05 a les 09:24 (si, ja sé que fa estona però no he pogut escriure això abans)

El dia següent, en veure que no contesto al correu (perquè volia consultar amb Consum primer sobre el tema), truquen a casa (i desperten a ma mare!). Ella tota assustada me telefona a jo diguent que me posi en contacte urgentment amb els de Apple perquè volen parlar amb mi. Els pec una telefonada i me trobo en una situació que no me trobava des dels meus pitjors anys a la E.S.O.: un FUD del tamany d'una catedral tal com "el que passa és que la població està molt confosa amb el tema de les garanties. Els nostres advocats han interpretat la llei i no parla sobre una garantia de dos anys d'aquestes coses" me deixa acollonat. Amb lo reflexiu que tinc per costum ser me quedo sense paraules davant una estupidesa tècnica tan grossa i m'estim més de manera educada despedir-me: "bé, ho he de consultar, ja parlarem més envant".

Avui ha arribat a les meves mans la revista/fulletó/resum de la Direcció General de Consum de les Illes Balears on explica clarament coses com que la Llei 23/2003, de garanties en la venda de béns de Consum, [...], tenen per llei una garantia de dos anys [...] davant dels defectes de fabricació del bé (i) [...] la reparació d'un producte en garantia és totalment gratuïta per al consumidor [...]. El comprador pot exigir-ne els drets directament al venedor. Això, juntament amb una clàusula o terme que diu que sempre té primacia la de la condició més beneficiosa per al consumidor (és a dir, Apple versus llei Espanyola) me dónen bastants de punts a favor per guanyar la partida. No ho sé, encara està per veure...

Ja ho veurem, tant pot ser que el tir me surti per la culata com que els mati a sols amb la mirada. La veritat és que a hores d'ara preferiria de molt que me tornessin les peles i ja compraria jo un altre portàtil... Però bé, si ho arreglen ja és tota una victòria, o no?

Moltes vegades hem sentit que /dev/null (explicació viquipèdia anglesa) s'estava omplint i que podia dur a un cataclisme a nivell mundial, però ningú va dir que els discs dur també corrien aquest risc:

pau@waterdeep:~$ df -h
Filesystem     Size    Used   Avail Capacity  Mounted on
/dev/ad0s1a    7.1G    6.6G    -32M   100%    /
devfs          1.0K    1.0K      0B   100%    /dev

És el sobretaula xungo amb FreeBSD waterdeep 5.4-RELEASE FreeBSD 5.4-RELEASE #0: Sun May 8 07:00:26 UTC 2005

I començ a estar bastant acollonido amb el disco. Me fa unes coses com... :

pau@waterdeep:~/musica/anime$ df -h
Filesystem     Size    Used   Avail Capacity  Mounted on
/dev/ad0s1a    7.1G    7.0G   -446M   107%    /
devfs          1.0K    1.0K      0B   100%    /dev

Tal i com contava anit, el bolso està romput. Doncs avui matí he anat a Xips, on havia deixat la màquina, a cercar-lo. Primera cosa a destacar: eren les nou menos vint i el xicot acabava d'obrir davant meu. El cartell de la porta posa que comencen a les vuit.

No he tingut massa problemes a l'hora de recolli-lo ja que la dependenta de l'altre dia no hi era encara. Però la sorpresa ha sigut majúscula quan el mateix tècnic, que és l'empleat d'Apple que de moment ha sigut algo atent i simpàtic, ha dit:

Pues prepárate, pues te va a venir una larga. Hay mucho follón y es un enredo todo esto de las garantías, pues Apple sólo quiere dar un año y aquí son dos de por ley. Y con lo que cuesta la reparación de la placa te vale la pena.

Bé, ara tinc confirmat el que ja sabia: en tinc per molta més estona del que dessitjo.

Això era i no era, bon vol faci la cadernera, un pringat que li van regalar un portàtil per fer feina al negoci familiar, per ser més exactes un iBook G4 14 polzes de la primera fornada. Aquesta al·lot era senisso més no poder amb el maquinari, qualsevol màquina que tocava explotava. Alguns dels seus amics mestres d'aixa també havien comprat aparells com el seu, per lo que l'elecció era relativament fonamentada.

Però els petits bolsos, blanquets i amb la seva marca única en forma de fruita, començaren a fallar de manera estrapitosa. Uns abans i uns altres després, tots sofriren problemes que posaven no sols a prova la qualitat de la peça sinò també la paciència dels seus propietaris.

A més, el venedor de bolsos se creia més llest que la fam i que estava per damunt de la llei, donant sols un i sols un any de garantia gratuït als seus clients. Si volies ampliar el termini a una cosa acceptable havies de passar per caixa. I aquest motiu és principalment l'origen d'aquesta història

Dilluns a vespre va deixar de funcionar el malaït iBook. Ja me tocava. Tant en Jander, amb la seva estrepitosa i fotudíssima història, en Celso i en Suki_, han patit les conseqüències d'haver d'anar al servei tècnic d'Apple. Al que jo tinc li passava de tot i, després d'un dia normal de feina, no va tornar a despertar després d'haver-lo dormit. Jo tot acollonit li dono al reset dur i res, ni la debian ni el macus que encara no he llevat arranquen. I a la tenda han dit que és la placa mare i que s'ha de cambiar tot. Doncs vaja una gràcia.

El trasto el vaig portar a Xips, que està més aprop de casa. Però que no, que l'he de dur a s'altre banda, a la genial Computer Palma. Sa que m'espera. Per això imagino que serà una llarga història i aquest és el pròleg.

Que no vol dir que no hagi començat a patir les conseqüències. Malgrat fa estona que ho penso i a la darrera kedada en vam parlar, no tinc la partició del /home xifrada, per la qual cosa les claus de l'ssh i del gnupg han estat compromeses. Tothom que llegeixi això sàpiga que no són de fiar els meus missatges signats i que tan bon punt pugui faré una clau nova i el certificat de revocació.

Bé, ja veuré com acaba la cosa: l'epileg tant pot ser avui ha arribat sense cap problema des d'Holanda l'iBook, o estic rebentat d'haver-me de prostituir per pagar la reparació de l'iBook, o també Ja tinc el Thinkpad...

Avui matí amb en Ramon hem fet una xapussa del tamany d'una catedral però hem posat waterdeep, la màquina que acabo de comprar, en marxa. En realitat sols tinc processador (l'amd64 més barat que he pogut conseguir), placa i refrigeració (un maleït ventilador que fa un renouer) i la tarja gràfica. La resta de peces són del meu germà que no hi és (me matarà si s'entera) perquè la simpàtica gent de CESA (els paios on podia comprar material amb el premi del projecte d'investigació) m'han negat el servei fins el setembre.

La major pega l'hem tinguda amb la pasta termoconductora del processador-ventilador, que no trobo que hagi quedat molt professional, però el demés ha sigut relativament senzill. Anavem amb molta cura perquè mai havia fet feina amb una màquina tan cara i jo, ja se sap, en lo referent a maquinari sóc la cosa més gafe possible. Però un cop he sentit el beep del POST ja m'he quedat més tranquil.

Per si vos interessa, sols he fet una prova que ha basta per veure que la cosa funciona (potser d'aquí unes hores explota, però llavors ha funcionat): una kubuntu livecd per amd64. Asquerosament fàcil: ha trobat i fet funcionar el so integrat, les dues targes de xarxa (el que passa és que no sé com van de rendiment, però ara això no és problemàtic). Les Xorg s'han encarregat molt bé de la seva feina (evidentment no tinc acceleració gràfica, però qualque dia ja n'hi haurà). Res, un avorriment.

Tan bona ha sigut l'experiència amb la ubuntu que he decidit que no posaré linux a aquesta màquina. Feia estona que ho meditava i aquest sobretaula viurà amb un FreeBSD. Si se vos està passant pel cap la idea de que estic loco o que no en tinc ni idea d'aquest sistema haureu esbrinat els motius.

De moment he instal·lat una 5.4-RELEASE, que és l'estable actual. Més que res per veure si funcionava, ja que en deu dies surt la 6.0 (que serà la branca divertida) i me convé posar aquesta altra (la 6.0, me refereisc) principalment perquè les targes de xarxa i la de so estan soportades allà i no a la versió que tinc ara.

Sols espero que la meva mala sort amb les màquines no se posi de manifest com a mínim en una bona temporada.

Per cert, per si vos demanau a que ve el nom de Waterdeep, és una ciutat dels Regnes Olvidats dels DandD. Tinc el costum de posar noms de bandes d'aquest continent a totes les màquines que instal.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom