Forat d'idees

De vegades la vida dóna unes voltes tan extranyes. Mai hagués imaginat que hagués de regalar un ram de flors a gent que està completament confosa amb la filosofia del programari lliure i de la cultura lliure. Però a Diego Lafuente, àlies minid li hauriem de regalar-ni un, ja que no va matar a rms quan va poder. És un bon paio.

Val, s'ha de recapitular. El tema va sortir despré del Copyfight! d'elàstico i un comentari de Pere Quintana Seguí al seu bloc. L'acusació venia en principi de que minid usa programari privatiu (MacOS X, macus porno com li solc dir en converses a la bulmailing, pel mateix motiu que deim hasefroch). Fins a qui tot bé, el que passa és que minid s'ha rebotat en un post gens agradable i bastant groller. Si, jo no sóc tan fi com en Ricardo Galli (que li ha fet una genial contestació) i no me sap greu dir qualque paraulota.

El primer de tot i casi casi lo que me toca més els nassos és el maleït títol de l'apunt: Free choice. El fet de que usi el vocabulari equivocat ja és bastant desconsiderat, però el fet de reclamar com un dret el fet de ser esclau (eq usuari de programari privatiu) el treu fóra d'objectivitat i argumentació possible (bé, al llarg de l'article també hi ha unes perles del tamany aunque estas cosas yo me las paso por los huevos o todo este rollo despectivo me toca los huevos que deixen clar el caràcter científic de l'autor).

No faré una revisió de l'article complet per que ja hi ha hagut altres que ho han fet, sinò que simplement diré el que veig en llegir el text: aquest home no s'ha enterat de la pel·lícula. Parla contínuament de Linux a llocs on hauria de parlar de programari lliure (hi ha fantàstics sistemes lliures que no són linux).

Però l'article va de mal en pitjor i acaba en un tema completament subjectiu i impossible d'argumentar és la part de productivitat. Continuament parla de si una cosa li va millor que o que yo quiero disfrutar el ahora, no dentro de 20 años i no s'adona del més important de tot: aquesta no és més que una de les cares de l'esclavitut a la qual el programari privatiu sotmet als seus usuaris. És una servitut voluntària (enllaç de can Benjamí Villoslada). Si si, minid està sofrint les pitjors conseqüències de no entendre que el programari lliure és una qüestió ètica, política y social. Usant el programari que ha usat no sols la seva imaginació i creativitat ha sigut devastada (Bien, este es mi feedback para la gente de Gimp: copiad enterito el Photoshop, diu en un dels comentaris a l'article de gallir) i que dependre completament del programari que l'ha esclavitzat (yo soy una persona libre, puedo cambiarme de sistema operativo cuando quiera y de programas, malgrat que no m'ho crec).

La pregunta de gallir de si tot el programari lliure (que ja vaig comentar abans d'ahir) ha anat agafant cos aquests dies i ara m'atreveisc a donar la resposta que realment crec. No, la societat no pot acceptar el programari privatiu perquè no respecta la llibertat dels usuaris. No sols que jo sigui un 1, és que sóc completament binari: opino que hem de fer tot el possible que la nostra societat sigui lliure, fins i tot amb el programari. Per això no accepto com opció el programari privatiu. I me dóna completament igual que comencin els atacs i ha dir-me fanàtic, radical o lo que sia: faré tot el possible per que ningú més perdi la llibertat com ho ha fet minid.

L'altre dia Ricardo Galli parlà al seu bloc sobre si tot el programari hauria de ser lliure o no. Ell mateix reconeix que és una pregunta mala de contestar però puc dir que no és l'únic que es planteja aquestes coses. Jo mateix moltes vegades m'he fet aquesta pregunta, sobretot durant el desenvolupament del projecte d'investigació. I això normalment en conduia a la següent idea: el programari privatiu conviurà per molts anys amb el lliure i probablement mai cap dels dos dominarà el panorama per complet (amb això me refereisc al cent per cent de les màquines). Però tampoc importa, jo tri la llibertat.

Tri la llibertat i així puc usar el programari amb la meva llengua sense dependre que el Govern hagi d'anar a sopar amb els CEOs de megacorps. A més, la llibertat no és poder triar els amos, és no tenir amo (si recordo bé això és de RMS).

El que no sé fins a quin punt estic d'acord és amb la proposta/opció que Lawrence Lessig de tenir la base del programari lliure i "el demés" no. Que consideram com a base, el gcc? el kernel de linux? o la distribució? No sols veig mol mal de fer la divisió, sinò no trob cap exemple de programa que faci falta que sia privatiu. El que passa és que molta de gent encara segueix amb la idea de que el programri lliure == gratis, que no se pot viure de desenvolupar programari que després se repartirà per internet (a més, qui ha dit que sempre s'hagi de repartir per internet?! lo important és que l'usuari sigui lliure i no estigui fermat al desenvolupador, no que s'hagi de publicar per se) o que la gent artística (dissenyadors solen dir) no pot treure benefici de coses que "després són gratis" (malgrat seguim amb la idea de que tot ha de ser gratis).

En tot cas, que cregui que aquest no serà un món lliure i sense programari privatiu no m'impedeix seguir amb l'útopia i les ganes de fer coses per el programari lliure. No crec que el programari privatiu sigui una opció i no l'uso (i esper no haver de fer-ho en un futur, malgrat que en aquest cas lluitaré tant com pugui per no fer-ho). M'estim més ser un 1.

Avui fou la cerimònia d'entrega dels premis d'investigació. No ha sigut res de l'altre món, malgrat els responsables i encorbatats han xerrat una bona estona. Tampoc no volia fer molt de renou amb això, per la qual cosa no he convidat ningú i ha vingut la família per que s'han enterat, però han vingut els tres kefes de s'institut que tenien rel·lació amb el tema: director, cap d'estudis i tutor de projecte. Millor per ells, així han pogut fer una petita berenada (malgrat fosin les dues del migdia).

Hi ha fotos i tal, però com que surt jo i sóc molt feo no els enllaçaré. Lo que si potser que amb les peles compri una càmera: llavors ja podré fer les fotos jo mateix. Al final sols puc comprar a can Rotger i a CESA, però millor aquí que al Tall Britànic. Ja veurem quines pegues me posen quan rebin la llista de llibres raros. O a la distribuidora d'informàtica quan els hi demani per iRiver i coses així.

Ara que tinc alguns diners per gastar, sa veritat és que veig que m'he tornat un poc radical, com els encanta dir als del programari privatiu. No fa molt vaig decidir que les coses si no els puc tenir amb català, doncs en la llengua original (els llibres d'informàtica que cerc, per exemple, en anglès i no amb espanyol com pretenia els paio de Quars). El mateix amb el maquinari: reproductors per ogg, pda amb programari lliure (malgrat potser amb això hauré d'acabar amb PalmOS, encara ho he de meditar), targes gràfiques amb controladors lliures... El problema ve a l'hora de trobar que te duguin aquestes coses a l'illa o que són una micona més que cars des dels punt de vista econòmic. Però la llibertat no té preu.

A la facultat d'aquí hi ha un grup anomenat el Consell Social de la UIB. Bé, aquesta gent va decidir l'any passat posar en marxa un concurs de projectes d'investigació (aquí podeu trobar un mirrall local). Això és, tu els fas un treball on desenvolupis un tema que tingui a veure amb les Balears, ja sia de temàtica humanística o tècnica, i ells ja te recompensaran si els agrada. /ironia Com que sóc una persona molt original /ironia off vaig decidir fer un treball sobre programari lliure. Al començament la idea era algo així com "La necessitat del programari lliure a les Balears", però va anar evolucionant fins a quedar en "El programari lliure, una eina al servei de l'ètica de l'ensenyança i la normalització del català".

En realitat la versió que he presentat, la 1.0, està congelada de dia 2005-04-17 segons el subversion, però no m'estava permés parlar-ne. Suposo que era per evitar que els jutges estiguessin compromessos si coneixien els participants.

Bé, la naturalesa d'aquest apunt és que ja són públics els resultats del concurs (aquí podeu trobar un mirall local). Els podeu trobar com a notícia a la plana de la UIB, d'on pertany el Consell Social. Un dels treballs que té molt bona pinta és el de l'RSA, tinc ganes de estudiar-lo quan surti.

Ara podeu entendre quin era el sobresou que he tingut per comprar llibres. Encara no els he comprat ja que no sé com me donaran els doblers, però així ja tinc mitja feina feta.

Per suposat podeu tenir accés al treball: l'he deixat al servidor de Bulma. Té un directori propi amb un nom també molt original. Aquesta és la versió 1.1 i està baix una llicència Creative Commons, en concret una Reconeixement-CompartirIgual per Espanya. No dubteu en enviar-me sugerències i pedaços si creis que se pot millorar en alguna cosa.

Malgrat segur que me deixaré a molta gent, gràcies (sense ordre concret) a Ricardo Galli, Paco Ros, Benjamí Villaslosada; Xisco Lladó, Miquel Quetgles, Pep Rosselló i tota la gent que m'ha recolzat per fer aquesta feina.

Evidentment tinc intenció de fer un article a Bulma, però els organitzadors m'han demanat que esperi doncs ells tenen intenció de publicar el trasto.

Un altre cop, gràcies a tots.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom