Forat d'idees

Avui migdia, tornant del segon dia de selectivitat (estic escrivint això mentre esper l'autobús, imaginau si ha tardat!) de manera misteriosa m'he trobat amb la Vanguardia d'avui dia 25 dins una papera. La sorpresa ha sigut inmensa quan he vist que a la contraportada hi havia una entrevista a pàgina completa amb el meu heroi, el senyor Stallman (mundalment conegut com rms).

Hi ha altres entrevistes molt bones amb aquest home (com la de KernelTrap, la d' Onlamp o la curta del Pais.es), però aquesta està a parer meu bastant completa.

Com que ja tenia això escric no ho he volgut tudar, però Ismael Fanlo ha enviat a la bulmailing un correu amb un pegat de l'entrevista per qui no la pugui llegir (la Vanguardia demana sotscriurer-se).

Llegint el text he recordat una de les majors anècdotes de quan va venir a les Illes: el matalàs i l'aspiradora. Ell diu (a l'entrevista, a un marge) que ho fa (lo de portar-se el matalàs) per així poder anar a casa de qualsevol que el vulgui i no pagar així hotels. Esper que així sia i pugui tornar per aquí un dia d'aquets.

Si pogués senyalar alguna cosa de l'entrevista diria no sols la seva definició de hacker sinò també aquesta frase:

¡Es que esto no es una cuestión de dinero, amigo mío, es una cuestión de libertad!

A més, no sé com alguns companys me comparen amb Stallman amb finalitats despectives, si és un tros de pa! (sobretot amb la foto d'ell aferrat al portàtil, aquell ThinkPad amb celo i l'adhesiu del dúo dinàmic que passajava quan va venir fins aquí).

Stallman és a Barcelona en motiu del Internet Global Congress.

L'altre dia va ser publicat a Newsforge un article que comentava a veure si la comunitat del codi obert estava en bon estat o si ja ha desaparegut. La pregunta que s'hauria de fer l'autor crec jo seria si mai ha existit una comunitat del codi obert.

Quan Richard Stallman va deixar el MIT en favor d'iniciar el projecte GNU , a part de totes les controversies de les multinacionals d'intel·ligència artificial i als problemes al laboratori, la situació que més el preocupava era la de la comunitat hacker . Dins el món del programari privatiu no sols està mal fet cooperar entre informàtics. Rompre contractes de no-divulgació (també coneguts com NDA en anglès) era (i segueix sent) un perill enorme.

Reprenent el tema, el que de bon de veres voldria que el senyor Matt Assay entengui és que la definició de codi obert no està dissenyada per a crear i sostenir una comunitat d'usuaris i desenvolupadors, sinò per facilitar a les grans empreses el desenvolupament de programari i treurer-ne el major benefici. No està contemplat a la definició de codi obert Codi obert no és el mateix que programari lliure Per altra banda, lacomunitatdelprogramarilliure si està asseguda sobre unes bases que la fan possible. Tots coneixem documents com la GPL i les quatre llibertats del programari. Aquests textos estan redactats en la comunitat com a finalitat en sí mateixa. És per això que potser la comunitat del codi obert està minvant: no són un conjunt de lleis, normes o llibertats pensades per recolzar la comunitat com a element de major importància. No estan units per uns motius ètics de rerefons, sinò per una oportunitat de tenir programari a bon preu.

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom