Forat d'idees

No sé si ha estat la màgia dels divuit, però he de reconeixer que en el pla personal ha sigut un bon any.

No m'agrada escriure sobre coses personals i sobretot amb la meva timidesa per publicar aquest apunt xoca molt amb jo, però he cregut important fer-lo per un motiu: tenir l'oportunitat de donar les gràcies. Totes les aventures i coses que m'han passat aquest 365 dies no haurien succeit sense l'ajuda i la companyia de molta gent que m'ha fet costat. No crec que sigui just anomenar-los un per un per si m'hen deixo algun, però si esteu llegint això hi ha un 99% de probabilitats que aquest text vagi per vos. Així que, gràcies.

Normalment i per mor de la meva situació encara en el món estudiantil, la meva unitat temporal sol ser el curs escolar. Però enguany s'ha fet una mixtura molt intrigant: final del cicle de batxiller, primers examens sèriosos (les proves d'accés a la universitat, que per jo foren un repte genial perquè no me preocupava la nota i podia intentar alhora exigir-me el màxim); durant les vacances la primera feina remuderada fóra de l'ambit familiar i després l'inici a la facultat.

El que realment ha omplert l'any i l'ha fet el que ha sigut han sigut les coses que no eren explícitament dels estudis. La investigació sobre el català amb el programari lliure, les primeres traduccions acceptades a projectes, les primeres ponències, el primer torneig de kendo, la primera festa sopresa... Moltes primeres vegades que espero que no siguin les darreres.

Res, no volia que això se convertís en un jo-jo-jomateix-i-jo, així que acabo amb el que realment volia dir:

Gràcies per tot.

Nota: això no és un missatge de suïcidi, no vos penseu ;)

No, no és que avui tingui efecte kirai, sinò que així podria comprar aquesta maravella de la tecnologia!. Un recull dels Hasefrochs dels darrers vint anys, en una edició especial limitada. Amb un tema d'escriptori especial per l'eXPlosiu, adhesius. I així entraria en un sorteig per aconseguir coses com que sir Gates me firmi la caixa o participar a la beta de Virus-Infections-Spyware-Trojans-Adware. Menga gent, que només són 230euros!

Tot s'ha de dir que era d'esperar: la missió de consum no és ajudar a empresses, que no es consideren usuaris finals. Així ho han deixat ben clar a un correu avui:

Benvolgut senyor,
després d'estudiar la seva queixa, em sap greu dir-li que, tot i que
l'actitud de l'empresa no ha estat correcta, el motiu pel qual vostè no pot
presentar una reclamació davant d'aquesta Direcció General és que la compra
es va fer en nom d'una empresa, i no som competents en aquests casos atès
que no consideram les empreses com a consumidors finals. Per dur endavant
aquesta assumpte, ho hauria de fer per la via judicial.
Atentament,
Jaume Boada.
Direcció General de Consum.

Però bé, que hi farem. Haurem de fer la via judicial directament.

La veritat és un inconvenient important perquè així l'empresa familiar, és a dir el padrí, ma mare i la resta, es veurà obligat a fer papers amunt i avall, advocats i demés. Sincerament no era el que volia evitar per evitar-lis molèsties, però si no ha pogut ser...

Ja no sé que més fer. Avui he escrit i enviat això al Portal del Consumidor, demà migdia trucaré per veure si han rebut el correu i que podem fer.

El correu diu així:

Distingida gent de l'oficina de Consum:

El meu nom és Pau Rul·lan Ferragut. Actualment em trobo en una situació
on l'empresa Computer Palma no vol seguir els termes de la llei de
garanties, la qual em cobreix per dos anys. El motiu d'aquest correu és
per demanar-lis ajuda ja que em trobo indefens davant l'empresa en qüestió.

Els explicaré el tema per així sàpiguen si poden recolzar-me de
qualsevol manera. El que exposaré aquí és un resum del que ha succeït
fins a la data. Poden trobar el complement d'aquesta informació al meu
blog, on he anat explicant la història. Les adreces són:

http://bloc.balearweb.net/post/287/5477
http://bloc.balearweb.net/post/287/5482
http://bloc.balearweb.net/post/287/5773
http://bloc.balearweb.net/post/287/5794
http://bloc.balearweb.net/post/287/6179

El febrer del 2004 vaig comprar un iBook G4 de la casa Apple.
L'adquisició va ser a la tenda Computer Palma, distribuidors oficials de
l'empresa dels EUA. La compra la va fer l'empresa familiar, GUIFE SL. És
important aquest fet ja que Computer Palma l'ha usat com a arma per dir
que no han de responsabilitzar-se de l'aparell.

He de dir primer que el model de portàtil que vaig comprar ha demostrat
tenir un disseny industrial bastant deficient. Vull dir amb això que la
qualitat de les peces deixa bastant que dessitjar: tots els companys i
coneguts que compraren portàtils de la mateixa tirada han tingut
problemes. El que passa és que jo he tingut "més sort" i el portàtil
m'ha durat any i mig, mentre que a molts d'ells poc més de dos mesos.

A mitjan més d'agost del present any el meu portàtil va sofrir un
problema de la placa mare, la que podriem considerar la peça més
important de l'aparell. L'averia era tan greu que l'ordinador no
aguantava més de mig minut funcionant: quedava absolutament congelat. No
es podia fer absolutament res excepte apagar-lo llevant-li la bateria.

El dia 9 d'agost vaig anar a Xips, cente de servei autoritzat Apple
número 104342, situat a la avinguda San Fernando número 30, Palma. Allà
li varen diagnosticar que s'havia de reparar la placa mare. El cost de
la reparació eren més de 800€. Me digueren que el model no estava cobert
dins la garantia ja que Apple Espanya sols dóna un any. Així que vaig
anar a Computer Palma, on havia comprat l'aparell, a veure quina
sol·lució em donaven.

Jo per aquelles dates estava fent feina, per la qual cosa m'era molt
difícil poder anar a la tenda. No va poder ser fins dia 24 d'agost quan
vaig anar a Computer Palma S.A., distribuidor oficial Apple Computer
situat al carrer Patronat Obrer número 30, Palma. D'allà vaig rebre, el
dia següent, un correu electrònic dient:

mantonia@computer-palma.es
25/08/2005 09:24

Hola Pau ,el ordenador ya no está en garantía (Es 1 año) y lo la factura
es de Febrero,Me han pasado el presupuesto y es de 760,00€+16% , tiene
rota la Placa lógica. Espero tu respuesta. María Antónia


La meva sorpresa fou enorme davant aquesta actitud. El procés s'anava
allargant per que no disposava d'hores per anar a la botiga, però dia 31
d'agost vaig a la tenda a dialogar amb la dependenta, a veure quina
sol·lució m'oferien. El matí acabà amb una negativa completa per part de
la gerent de Computer Palma malgrat reconeixen que havien de comentar la
situació amb els seus advocats.

Passa tota una setmana sense cap resposta aclaridora. Ells estan
estudiant la situació i no tenen gens clar que hagin de pagar la
reparació. Següeixen passant els dies, rebo una trucada del meu pare,
qui havia fet d'intermediari els darrers dies ja que jo seguia
treballant i no podia fer-me càrrec de l'assumpte. Era un representant
de Computer Palma diguent-li que ells no pagaran la reparació del meu
ordinador perquè l'empresa (GUIFE SL, qui va comprar la computadora) no
és persona física i la llei no s'aplica de la mateixa manera. En altres
paraules, sols tinc l'any de garantia que dóna Apple i que jo, Pau
Rul·lan, hauria de pagar la reparació.

I aquí em trobo, sense cap sortida, sense portàtil i amb una reparació
de 880€.

Per favor, ajuda-me en aquesta situació i donau una micona de llum al
meu problema.

Atentament,
Pau Rul·lan Ferragut

Que curiós, avui tampoc ha sortit el sol.

Als anteriors apunts sobre el tema de l'ibook, Computer Palma i les garanties de dos anys, he intentat fer un poc de conya. Basta fer un repàs: títols amb el nom el bolso, que és com el meu padrí li deia al portàtil. Estils amb paraules clau tretes de pel·lícules. No se tratava de fer una literatura de gran qualitat, sinò fer un tema que me té tan tocat una micona divertit. Però avui no tinc ànims per fer ni això.

Els de Computer Palma han dit que no. Ells no se fan responsables de la reparació de la placa mare del portàtil. I la reparació està valorada en aproximadament 880 euros. La seva excusa és que el comprador de la màquina no fou una persona física (jo) sinò que ho vaig fer en nom d'una empresa, la familiar.

Per lo vist l'única cosa que puc fer és pagar la reparació i llavors posar la denúncia a Consum. Quasi res. Ja no és el fet que faci més d'un més que no tinc màquina portàble, o la sensació que beneit timat que tinc. Tampoc és el fet que estaré tres setmanes més sense màquina, malgrat que encara he de conseguir la pasta, o sigui que serà moltíssim més. És aquesta sentiment de derrota. Goliat ha esclafat David.

Basta veure que som a dissabte i això m'ho comunicaren dijous. No he tingut ganes d'afrontar-me a aquesta pallissa que m'han donat les estupideses legals d'una empresa manipuladora fins a les arrels o com vaig poder ser tan inútil de no preocupar-me per un tema tan delicat com és la garantia tan bon punt el comprí. No diré que m'ho mareixo per què ma mare me mataria, però pareix que m'ho he cercat.

No veig massa sol·lucions més que dur a judici el tema un cop reparat. Tinc l'avantatge que els dos anys acaben el febrer, per la qual cosa tinc encara quatre mesos per resoldre el tema. Serà terriblement incordiant, ja que havent començat a la facultat no és que me sobri precisament el temps. I haver de posar en marxa un procés legal contra una màfia com és la dels venedors d'Apple a Mallorca no és una cosa que li desitjes ni al pitjor dels meus enemics. No sé si és perquè avui ha plogut tot el dia o perquè ho veig tot molt fosc. Només sé que m'han fuit les rialles.

Goliat s'ha menjat David.

Després de l'enfrontament per telèfon, paurullan decideix presentar-se al territori enemic amb una nova arma: la llei de Garanties de les Illes Balears (la 23/2003, per si algú li interessa) i el vaquer més burro d'aquest costat de Palma, el seu pare.

A les vuit en punt erem a la porta del lloc del conflicte, però com sempre arribaven tard. Arriben els bandolers i, després d'una petita picabaralla la mateixa dependenta conclou que per favor, esperau al gerent que jo no tinc autoritat per afegir res pus al tema. Millor, una menos.

Entra poc després per la porta el cabdill del local, el pròxim contrincant. El combat (sempre verbal, no vos mal penseu) és bastant inquietant: nosaltres duim en la mà una còpia de la llei i la revista de consum, on explica en clau de conte com s'ha d'intervenir i actuar en aquests casos. Tinc la sensació com si juguessim amb massa aventatge. La batalla no dura molt: ella comença a sentir-se massa pressionada i tots els seus arguments se redueixen a això és el que m'han dit els nostres advocats.

Relax, tranquilitat. El combat ha acabat. La gerent, sense cedir ni confirmar les nostres peticions, expressa el seu dessig d'arreglar la situació. Ella es compromet a consultar la sortida amb els seus representants legals i ens demana un poc de temps. Sense que paresqui l'ultimàtum que realment és, li deiem que esperam notícies seves en un plaç de dos dies. Nosaltres, de la manera més educada que sabem, ens retiram i partim.

La cosa ha estat que jo després m'he anat a fer feina i no he pogut estar amb ma mare, qui és el telefon de contacte que vaig deixar a la tenda. Pel que sembla a l'hora de dinar (és a dir, poc abans de que ells tanquessin la taberna) ha rebut una trucada de la nostra nova amiga diguent-li que ja havia parlat amb els advocats i que estaven estudiant el cas. Ostres d'advocats...

Ja ho veurem, la cosa no està gens clara encara, però tot es pot veure...

Fa molt molt de temps, a una xarxa molt llunyana...

L'aprenent de mestre d'aixa Rul·lan se troba en un conflicte que s'enfila adalt de la pomera. Les malvades tropes de Computer Palma l'avisen de que s'haurà d'enfrontar a la prostutició tal i com ell va preveure anteriorment. Aquest anunci es fa per mitjà d'uns dels correus electrònics més cruels des de l'enfrontament de Tanenbaum i Torvals. El missatge diu així:

Hola Pau ,el ordenador ya no está en garantía (Es 1 año) y lo la factura es de Febrero,Me han pasado el presupuesto y es de 760,00€+16% , tiene rota la Placa lógica. Espero tu respuesta. María Antónia

Aquesta és l'amenaça de madò Maria Antònia, enviada dia 25/08/05 a les 09:24 (si, ja sé que fa estona però no he pogut escriure això abans)

El dia següent, en veure que no contesto al correu (perquè volia consultar amb Consum primer sobre el tema), truquen a casa (i desperten a ma mare!). Ella tota assustada me telefona a jo diguent que me posi en contacte urgentment amb els de Apple perquè volen parlar amb mi. Els pec una telefonada i me trobo en una situació que no me trobava des dels meus pitjors anys a la E.S.O.: un FUD del tamany d'una catedral tal com "el que passa és que la població està molt confosa amb el tema de les garanties. Els nostres advocats han interpretat la llei i no parla sobre una garantia de dos anys d'aquestes coses" me deixa acollonat. Amb lo reflexiu que tinc per costum ser me quedo sense paraules davant una estupidesa tècnica tan grossa i m'estim més de manera educada despedir-me: "bé, ho he de consultar, ja parlarem més envant".

Avui ha arribat a les meves mans la revista/fulletó/resum de la Direcció General de Consum de les Illes Balears on explica clarament coses com que la Llei 23/2003, de garanties en la venda de béns de Consum, [...], tenen per llei una garantia de dos anys [...] davant dels defectes de fabricació del bé (i) [...] la reparació d'un producte en garantia és totalment gratuïta per al consumidor [...]. El comprador pot exigir-ne els drets directament al venedor. Això, juntament amb una clàusula o terme que diu que sempre té primacia la de la condició més beneficiosa per al consumidor (és a dir, Apple versus llei Espanyola) me dónen bastants de punts a favor per guanyar la partida. No ho sé, encara està per veure...

Ja ho veurem, tant pot ser que el tir me surti per la culata com que els mati a sols amb la mirada. La veritat és que a hores d'ara preferiria de molt que me tornessin les peles i ja compraria jo un altre portàtil... Però bé, si ho arreglen ja és tota una victòria, o no?

Moltes vegades hem sentit que /dev/null (explicació viquipèdia anglesa) s'estava omplint i que podia dur a un cataclisme a nivell mundial, però ningú va dir que els discs dur també corrien aquest risc:

pau@waterdeep:~$ df -h
Filesystem     Size    Used   Avail Capacity  Mounted on
/dev/ad0s1a    7.1G    6.6G    -32M   100%    /
devfs          1.0K    1.0K      0B   100%    /dev

És el sobretaula xungo amb FreeBSD waterdeep 5.4-RELEASE FreeBSD 5.4-RELEASE #0: Sun May 8 07:00:26 UTC 2005

I començ a estar bastant acollonido amb el disco. Me fa unes coses com... :

pau@waterdeep:~/musica/anime$ df -h
Filesystem     Size    Used   Avail Capacity  Mounted on
/dev/ad0s1a    7.1G    7.0G   -446M   107%    /
devfs          1.0K    1.0K      0B   100%    /dev

Tal i com contava anit, el bolso està romput. Doncs avui matí he anat a Xips, on havia deixat la màquina, a cercar-lo. Primera cosa a destacar: eren les nou menos vint i el xicot acabava d'obrir davant meu. El cartell de la porta posa que comencen a les vuit.

No he tingut massa problemes a l'hora de recolli-lo ja que la dependenta de l'altre dia no hi era encara. Però la sorpresa ha sigut majúscula quan el mateix tècnic, que és l'empleat d'Apple que de moment ha sigut algo atent i simpàtic, ha dit:

Pues prepárate, pues te va a venir una larga. Hay mucho follón y es un enredo todo esto de las garantías, pues Apple sólo quiere dar un año y aquí son dos de por ley. Y con lo que cuesta la reparación de la placa te vale la pena.

Bé, ara tinc confirmat el que ja sabia: en tinc per molta més estona del que dessitjo.

Això era i no era, bon vol faci la cadernera, un pringat que li van regalar un portàtil per fer feina al negoci familiar, per ser més exactes un iBook G4 14 polzes de la primera fornada. Aquesta al·lot era senisso més no poder amb el maquinari, qualsevol màquina que tocava explotava. Alguns dels seus amics mestres d'aixa també havien comprat aparells com el seu, per lo que l'elecció era relativament fonamentada.

Però els petits bolsos, blanquets i amb la seva marca única en forma de fruita, començaren a fallar de manera estrapitosa. Uns abans i uns altres després, tots sofriren problemes que posaven no sols a prova la qualitat de la peça sinò també la paciència dels seus propietaris.

A més, el venedor de bolsos se creia més llest que la fam i que estava per damunt de la llei, donant sols un i sols un any de garantia gratuït als seus clients. Si volies ampliar el termini a una cosa acceptable havies de passar per caixa. I aquest motiu és principalment l'origen d'aquesta història

Dilluns a vespre va deixar de funcionar el malaït iBook. Ja me tocava. Tant en Jander, amb la seva estrepitosa i fotudíssima història, en Celso i en Suki_, han patit les conseqüències d'haver d'anar al servei tècnic d'Apple. Al que jo tinc li passava de tot i, després d'un dia normal de feina, no va tornar a despertar després d'haver-lo dormit. Jo tot acollonit li dono al reset dur i res, ni la debian ni el macus que encara no he llevat arranquen. I a la tenda han dit que és la placa mare i que s'ha de cambiar tot. Doncs vaja una gràcia.

El trasto el vaig portar a Xips, que està més aprop de casa. Però que no, que l'he de dur a s'altre banda, a la genial Computer Palma. Sa que m'espera. Per això imagino que serà una llarga història i aquest és el pròleg.

Que no vol dir que no hagi començat a patir les conseqüències. Malgrat fa estona que ho penso i a la darrera kedada en vam parlar, no tinc la partició del /home xifrada, per la qual cosa les claus de l'ssh i del gnupg han estat compromeses. Tothom que llegeixi això sàpiga que no són de fiar els meus missatges signats i que tan bon punt pugui faré una clau nova i el certificat de revocació.

Bé, ja veuré com acaba la cosa: l'epileg tant pot ser avui ha arribat sense cap problema des d'Holanda l'iBook, o estic rebentat d'haver-me de prostituir per pagar la reparació de l'iBook, o també Ja tinc el Thinkpad...

• Inici
• Arxius
• Àlbums
• Bloc de BalearWeb

• Balanç positiu
• Ai, qui no voldria viure al Japó.
• El bolso: la negativa de consum
• El bolso: correu a consum
• El bolso: Sense títol, sense número
• El bolso: El bo, el dolent i el lleig
• El bolso: Episodi I, l'amenaça fantasma
• Omplir dispositius
• El bolso: interludi
• El bolso: pròleg

• General [17]
• programari lliure [5]

• RSS 0.90
• RSS 1.0
• RSS 2.0
• Atom